La Catalunya industrial: un objectiu compartit

Compartim un resum de la nota de empresa emesa per la Generalitat de Catalunya el passat 10 de juliol:

Catalunya ha estat tradicionalment una economia industrial i aquesta llarga tradició ha deixat una clara empremta en la cultura d’aquest país, que va més enllà dels valors estrictament econòmics (productivitat, qualitat, innovació...). La indústria té valors socials i polítics fonamentals per a la construcció d’una societat. La indústria és una veritable font d’innovació, que té la capacitat de transformar el coneixement generat mitjançant la recerca en innovació de producte i de procés.

És important crear i fomentar una “cultura industrial” que ha d’estar unida a: la cultura de l’esforç, la cultura emprenedora, la cultura de la qualitat, la cultura de la innovació, la cultura de la productivitat, la cultura de l’obertura, la cultura de la negociació i l’acord, la cultura de la visió a llarg termini i la cultura de la responsabilitat social.

El nivell d’internacionalització de la nostra economia és molt elevat en el seu conjunt, encara que desigual en tots els sectors. El 2013, més de 49.000 empreses van exportar gairebé 60.000 M€. D’aquestes, 14.000 són exportadores de forma regular. Després de sis anys de crisi, el 2014 pot ser el quart any consecutiu batent el rècord de xifres absolutes d’exportació.

En el conjunt de l’any 2013 les exportacions catalanes creixen un 0,1% respecte el 2012, fins assolir els 58.358,7 M d’euros, xifres de màxim històric per tercer any consecutiu. 

Indústria, motor de l’activitat econòmica

Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha definit una nova estratègia per al creixement que situa la indústria com a motor de l’activitat econòmica del país i la creació de nova ocupació. L’estratègia de política industrial, alineada amb la que impulsa la Unió Europea, és una aposta per fer de Catalunya un país capdavanter a Europa a partir d’una tradició i base industrial sòlides, per tal de recuperar l’activitat industrial fins assolir, l’any 2020, que la indústria sumi el 25% del PIB. Aquesta estratègia de política industrial és, per primer cop, sectorial, i s’estructura al voltant de 7 àmbits econòmics que tenen massa crítica, avantatges competitius i potencial de creixement per generar nova activitat econòmica i crear ocupació.